Detritus: m Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.
Detritus al·luvials, volcànics.
Claustre: m 1 ARQUIT Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries
cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les
principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.
Necròpoli: f 1 ARQUEOL Cementiri d'època prehistòrica o antiga.
Llòbrec: [1901; mot no cat., pròpiament pres del cast. lóbrego, ajudant-hi la mala
accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té
una etimologia diferent de la de l'adj. cast] adj Fosc, tenebrós.
Criteri: m 1 Norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: 1 m 1 f Persona que rep l'ensenyament d'un mestre. Aristòtil fou deixeble
de Plató.
2 BÍBL Cadascun dels membres del
grup dels dotze apòstols.
3 BÍBL Cadascun dels seguidors de
Jesús, enviats per ell a predicar, que constitueixen el grup dels setanta (o
setanta-dos) deixebles.
2 m i f Persona que segueix la
doctrina d'algú. En això els romans són deixebles dels grecs.
Cura: f 1 Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer
alguna cosa com cal. Posar poca cura a escriure correctament. Treballar amb
molta cura.
Bohèmia: És una de les tres regions històriques que componen la República Txeca,
anteriorment part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són
Moràvia i Silèsia.
Sinagoga: f JUD 1 Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu,
a partir de l'època postexílica (segle VI aC).
Timpà: 2 ARQUIT 1 A l'antiguitat clàssica, frontó.
2 A l'edat mitjana, espai
semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o
gòtica, amb decoració escultòrica.
3 Espai anàleg, sense
ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior
de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el
Barroc.
Gàrgoles: És una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua
de les teulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, són
molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures
intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis.
Esmunyiu: v 1 pron 1 Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L'anguila se'm
va esmunyir d'entre les mans. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brolla.
Emblemàtics: 1 adj Relatiu o pertanyent a un emblema.
2 adj Que conté un emblema.
3 adj Que representa a la manera
d'un emblema.
4 f Ciència que estudia els
emblemes.
Eixam: m 1 APIC Grup nombrós d'abelles, compost d'una reina, obreres i abegots,
que surt d'un rusc per construir una nova colònia.
2 fig Gran munió de persones,
animals o coses. Hi havia un eixam de dones. Un eixam de fulles seques.
Orfebres: m i f ART/OFIC 1 Artista que treballa objectes d'or, argent i altres
metalls preciosos.
2 p ext Persona que ven aquests
objectes.
Munió: f Gran nombre de persones, d'animals o de coses. A l'aplec hi havia una
munió de gent.
Policromades: És l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels
edificis, estàtues, baix relleus, llibres, tèxtils, etc. S'oposa a la
monocromia.
.jpg)
