INTRODUCCIÓ

La muntanya de Montjuïc de Barcelona és caracteritza per la Seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot. El Seu cim està a una altitud de 177,72 metres La muntanya de Montjuïc és de constitució Neozoica i està formada per roques sedimentàries dipositats en un delta que, durant el Miocè , donava pas a la mar Mediterrània. Aquesta zona sedimentària és rica en fòssils marins, i diversos punts de la muntanya han Estat Indrets clàssics de prop de fòssils, com el Far i el Morrot. Els materials de la muntanya provenen de l'erosió del massís de Collserola, de manera que, actualment, dins els roques de Montjuïc trobem còdols de totes les litologies presents en aquests massís. A la part nord i est trobem afloraments rocallosos de congressos d'edat miocena. En superfície Trobem blocs de calcària. A causa de l'orientació de la muntanya en aquest vessant, de cara a llevant, els temperatures son una mica més elevades que en altres parts més enlairades o a altres cares, ja que queda resguardada dels vents del nord i la insolació és bona.