GLOSSARI

Detritus: m Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid. Detritus al·luvials, volcànics.

Claustre: m 1 ARQUIT Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.

Necròpoli: f 1 ARQUEOL Cementiri d'època prehistòrica o antiga.

Llòbrec: [1901; mot no cat., pròpiament pres del cast. lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l'adj. cast] adj Fosc, tenebrós.    

       

Criteri: m 1 Norma per a jutjar una cosa.

Deixebla: 1 m 1 f Persona que rep l'ensenyament d'un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató.                      

2 BÍBL Cadascun dels membres del grup dels dotze apòstols.                   

3 BÍBL Cadascun dels seguidors de Jesús, enviats per ell a predicar, que constitueixen el grup dels setanta (o setanta-dos) deixebles.         

2 m i f Persona que segueix la doctrina d'algú. En això els romans són deixebles dels grecs.

Cura: f 1 Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal. Posar poca cura a escriure correctament. Treballar amb molta cura.

Bohèmia: És una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, anteriorment part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia i Silèsia.

Sinagoga: f JUD 1 Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica (segle VI aC).

Timpà: 2 ARQUIT 1 A l'antiguitat clàssica, frontó.                        

2 A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.          

3 Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc.

Gàrgoles: És una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, són molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis.

Esmunyiu: v 1 pron 1 Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L'anguila se'm va esmunyir d'entre les mans. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brolla.

Emblemàtics: 1 adj Relatiu o pertanyent a un emblema.

2 adj Que conté un emblema.

3 adj Que representa a la manera d'un emblema.

4 f Ciència que estudia els emblemes.

Eixam: m 1 APIC Grup nombrós d'abelles, compost d'una reina, obreres i abegots, que surt d'un rusc per construir una nova colònia.

2 fig Gran munió de persones, animals o coses. Hi havia un eixam de dones. Un eixam de fulles seques.

Orfebres: m i f ART/OFIC 1 Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.       

2 p ext Persona que ven aquests objectes.

Munió: f Gran nombre de persones, d'animals o de coses. A l'aplec hi havia una munió de gent.

Policromades: És l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baix relleus, llibres, tèxtils, etc. S'oposa a la monocromia.